Mostrando entradas con la etiqueta .UPA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta .UPA. Mostrar todas las entradas

UPA & Mister Magoo

UPA Pictures , o United Productions of America, fue un histórico estudio de animación americano. En su tiempo fue el equivalente al arte moderno para los cartoons. Uno de sus personajes principales fue el conocido Mister Magoo.

La UPA fue fundada alrededor del año 1941 cuando varios animadores veteranos de los Disney studios decidieron abrirse de la compañía, que no satisfacía sus necesidades artísticas. Uno de los animadores que formó parte del éxodo fue John Hubley, quien se sentía desconforme con el estilo ultrarealista que Disney había consolidado. Hubley, influenciado por la obra de Chuck Jones, comenzó a promover la idea de que la animación no necesitaba ser ese proceso penoso en busca de imitar la realidad, sino que podía seguir intereses más artísticos.

Luego de dejar la Disney, Hubley trabajó en conjunto con los animadores Stephen Bosustow, David Hilberman, y Zachary Schwartz, formando un estudio que primero se dió en llamar United Film Production y luego Industrial Films and Poster Service, en el que podían implementar sus ideas acerca de la animación. Aquellos eran tiempos de guerra, y el pequeño estudio necesitaba ingresos, por lo que deciden trabajar para el gobierno haciendo propaganda. Su primer cartoon fue Hell-Bent for Election y promovía la reelección de Roosevelt . Fue dirigido por Chuck Jones, y logró tener éxito y dar suficiente fama al estudio, que pasó entonces a llamarse United Productions of America (UPA)



"Hell-Bent For Election" (1944) Part 1



"Hell-Bent For Election" (1944) Part 2



Los contratos de la UPA con el gobierno se evaporaron rápidamente cuando el FBI comenzó a investigar actividades comunistas en Hollywood a fines de los años 40. Si bien no hubo cargos formales hacia ninguno de la UPA en los inicios del McCarthismo, los contratos se cancelaron cuando se incrementaron los roces entre Washington y Hollywood.



"Unicorn in the Garden" (1953) dirigida por William T Hurtz



"Christopher Crumpet" (1953) dirigida por Robert Cannon



"Ballet-oop" (1954) dirigida por Robert Cannon



"The Rise of Duton Lang" (1955) dirigida por Osmond Evans


Acabada la guerra, el futuro de la UPA era incierto. Ya no había demanda de propaganda, y Hilberman y Schwartz abandonaron la compañía. Por ese entonces la productora Columbia Pictures buscaba un reemplazo para su estudio de animación y halló en la UPA al adecuado. Así la UPA comenzó a realizar cartoons para el público general. Al principio emplearon a los personajes del antiguo estudio, y luego le dieron vida a personajes propios como Mister Magoo. Magoo era un personaje humano, que seguía las dos reglas autoimpuestas por el estudio: nada de animales parlanchines, y nada de tortazos. (via)



"Gerald McBoing Boing - On Plant Moo" dirigida por Robert Cannon. Esta serie ganó el Óscar en 1950.



"Gerald McBoing Boing - How Now Boing Boing" dirigida por Robert Cannon.



"Tell Tale Heart " (1953) The Tell-Tale Heart is a wonderful animated short film of 1953 based on Edgar Allan Poe short-story. The story told by a mad man has a dark visual with a perfect work of narration by James Mason. It is a UPA Production and was the first cartoon to be X-rated (adults only) in Great Britain under the British Board of Film Censors classification system. Really great - you have to see it.(via)




Mr. Magoo

Aquest curiós personatge no és altre que en Mr. Quincy Magoo, un dels primers intents de l'animació de recrear un personatge humà. El seu creador original, John Hubley, animador i director, tenia una tendència notable envers l'experimentació formal i el realisme emocional. Com el gran gruix d'animadors americans, Hubley va començar treballant a Disney durant la creació de grans pel·lícules com Blancaneus i els set nans o Dumbo. Durant aquesta primera època de l'animació Disney era considerada com un dels pilars del nou art americà juntament amb el Jazz i el propi Walt Disney mantenia una relació paternalista amb els seus dibuixants.

Malauradament, el descontent no va demorar-se en arribar i Hubley, juntament amb altres dibuixants, va abandonar la gran companyia durant la vaga de empleats de Disney del 41, sota pretextos de disputes salarials, per fundar una nova empresa anomenada UPA (United Productions of America). Aquest nou estudi va sorprendre per la seva visió no ultra realista del món i en la utilització de l'animació com a vehicle per a l'art.

Va ser en aquest context on va néixer el film "The Ragtime Bear" l'any 1949, un film que Columbia (que per aquell llavors finançava la UPA) casi no va permetre que arribés al gran públic. Però, finalment, ho va permetre degut a que hi apareixia un ós. Tot i així, el públic no va trigar a descobrir que l'autentica estrella era el propi Mr. Magoo.

Però, qui era realment en Magoo? Distanciant-se totalment de les tendències del moment, es tracta d'un simpàtic home vell que es ficava en tota mena de situacions compromeses degut a la seva vista deficient i que tenia una gat que ell creia que era un gos.



"Bungled Bungalow" (1950) dirigida por Pete Burness


Magoo va ser trencador respecte a tots els demés personatges animals. "The Ragtime Bear" va tenir un èxit notable i el seu creador original, John Hubley, va entregar el relleu del personatge al dibuixant Pete Burness.

Els èxits de la UPA seguien endavant i, sota la direcció de Burness, Magoo aconseguiria dos Oscars amb "When Magoo Flew (1955)" i "Magoo's Puddle Jumper" (1956). Durant aquesta època el prestigi i la popularitat d'en Magoo van romandre més elevats que mai, arribant a convertir-se en una de les principals icones de la UPA i apareixent a la primera pel·lícula de llarga durada de l'estudi "1001 Arabian Nights" a l'any 1959.

L'estil d'animació de la UPA, "L'Animació Limitada", es diferenciava de la de Disney degut a que utilitzaven menys fotogrames per segon per aconseguir un nou efecte que era mes proper a una nova forma d'art. Aquesta tècnica va ser imitada pels estudis que creaven animació per la televisió, especialment Hanna-Barbera Productions, abaratint així els costos de la mateixa. Més que crear art, la finalitat de l'ús d'aquesta tècnica era abaratir els costos.



"Destination Magoo " (1954) dirigida por Pete Burness


Amb "Mr. Magoo's Christmas Carol" (1963) la UPA llençava la primera sèrie destinada a la petita pantalla protagonitzada pel propi Magoo, el qual revivia situacions nadalenques típiques, sent tot un èxit al combinar l'esperit nadalenc del conte de Charles Dickens i convertint-se en tot un clàssic dels 60. Desgraciadament, l'UPA va caure en temps difícils i, davant l'imminent ruïna, va haver de vendre tots els seus personatges tan sols mantenint els drets dels més populars, entre ells en Magoo.

Durant la dècada dels 70, la UPA va contractar un altre estudi per que realitzés una nova sèrie sobre Mr Magoo anomenada "What's New Mr. Magoo", ja que la pròpia UPA va decidir deixar de produïr per televisió.



"Mr. Magoo meets FRANKENSTEIN" dirigida por Gil Turner

Com a última aparició del carismàtic ancià, el 1997, seguint la moda de portar els personatges d'animació al cinema amb actors reals, la pel·lícula Mr. Magoo va ser estrenada, tot i que l'acceptació del públic va ser mínima degut a que diverses associacions van protestar per l'humor basat en la ceguesa del protagonista.

Mr. Quincy Magoo era pelat i curt de vista. La base de l'humor d'aquest homenet de nas prominent es l'ingeni del qual feia ús per a sortejar las dificultats varies que li sorgien al llarg dels anys. Confondre policies amb semàfors o gats amb gossos era típic d'aquest peculiar personatge. Tot i així, en Magoo se'n sortia prou be. Sobreviure als desastres sempre amb un somriure i bona cara era el seu lema, això si, sense treure's mai el barret. Era sapastre i sempre ho espatllava tot, però mai de la vida es rendia ni perdia el seu sentit del humor.



"Magoo's Buggy" (1961) dirigida por Steve Clark

Sens dubte es tracta del personatge mes famós de tots els que va crear la UPA als anys cinquanta, i ha arribat a eclipsar a tots els demés d'avui dia. ¿Per què? Potser perquè aquest despistat insignificant i presumptuós posseeix un major encant, similar al dels altres personatges de la època de productores rivals, en un moment en que l'humor físic absurd i vertiginós que havia triomfat en la animació americana durant els anys trenta i quaranta començava a caure en desús i els diàlegs àgils i delirants començaven a tenir la seva importància; potser perquè les demés estrelles animades de la productora, com Gerard McBoing-Boing o Christopher Crumpert, es mouen per reflexions i reflexes psicoanalítics i filosòfics de la societat contemporània - no gaire diferent de la societat industrial, d'oci i de consum d'avui dia -, en la seva intenció d'apartar-se del cliché fabulista de Disney, mentre que Magoo opta per un toc més comercial, ell és un homenet corrent que afronta i derrota als monstres de la vida, els obstacles més gegants, en un viatge còmic sempre equilibrat no només per simple inconsciència, sinó també perquè els seus defectes físics -al·legoria summament clara- fan invulnerable la serenitat del seu propi ésser; o perquè es un personatge al qual les seves desafortunades aventures amb final feliç es van proveïr molt bé d'un missatge entre línies, amb el que el nord-americà mitjà es va saber identificar, gaudint així d'un èxit immediat.



"Dangerous Dan Magoo" (1962) dirigida por Clyde Geronimi

En fi, qui sap els motius, però el cert es que Mr. Magoo continuaria donant guerra en els seixanta i setanta com estrella televisiva, faria publicitat, faria alguna pel·lícula d'animació i algun especial televisiu i fins i tot Leslie Nielsen l'interpretaria en el film d'imatge real "Mr. Magoo" (1997) de Stanley Tong. En qualsevol cas, mereix el seu lloc per dret propi en el Olimp dels cartoons nordamericans.

Alan Tapscott (A&T'05)(via)

John & Faith Hubley

El matrimonio Hubley es también el mágico matrimonio entre la experiencia y la curiosidad, el humor y el sentido de lo trágico, la pasión y la razón avasallante. En numerosos años de trayectoria compartida, han redefinido el concepto de Animación y demostrado -una vez más- que una simple serie de dibujos en movimiento pueden ayudar a cambiar el mundo. ¡Y cómo!

Combinando texturas, acuarelas, crayones, exposiciones múltiples e iluminaciones a contra-cámara, han sellado un estilo único que trata temas universales desde miradas bien puntuales, como la de sus inocentes hijas preguntándose porqué el mundo funciona como lo hace, o la de un par de trabajadores en las vísceras de New York especulando sobre los accidentes, el libre albedrío y el futuro de la Humanidad. Leyendas hindúes, mesoamericanas o de Oriente Medio nos conducen a imaginarios exóticos que despiertan al niño que llevamos dentro.

Sin dudas, un elemento importantísimo en esta invocación es la perfecta fusión entre imagen y banda sonora. En muchos de sus trabajos, los Hubley han colaborado íntimamente con músicos de jazz, entre los que destacan Benny Carter, Quincy Jones y Dizzy Gillespie [este último también se ha convertido en co-guionista, gracias a su conocida habilidad para la improvisación]. Es así cómo banda sonora, fondo y figura abandonan su espacio-temporalidad para conducirnos a los límites de la abstracción [el verdadero Arte Hubley], convirtiendo la Narrativa en Metáfora de algo inabarcable.

mad-movies Screening the Heterodox ha seleccionado una serie de cortometrajes que revelan los toques aportados por cada uno: John, su lucidez y talento técnico-artístico desarrollado en los estudios Disney; Faith, su amor por la diversidad cultural y espíritu rebelde que encuentra en la variedad infinita de su línea, mil y una formas de expresión. Un matrimonio único que cambia todos los corazones que tocan. Sin lenguajes ni fronteras.




"The Tender Game" (1958)
Inspirada en la canción Tenderly de Jack Lawrence y Walter Gross, una tierna animación sobre una florista y un barrendero que se enamoran perdidamente.

· The Adventures of *
(1957) · 10 min. · VOSE x mad
La historia de un hombre que ha olvidado que alguna vez fue niño. Gracias a su propio hijo puede recuperar finalmente la inocencia y la fantasía a través del juego.

· Urbanissimo
(1966) · 6 min
Una brillante comedia sobre la devastación y alineación que produce el urbanismo exagerado en América.

· Of Men and Demons
(1969) · 10 min.
Una pareja de humanos aprende al mejor estilo Zen, cómo utilizar las fuerzas destructivas de la Naturaleza [representadas en los demonios de la Lluvia, el Fuego y el Viento] para su propio beneficio.

· Eggs
(1970) · 10 min. · VOSE x mad
Un emotivo trabajo improvisado por David Burns y Anita Ellis sobre la lucha entre la Vida y la Muerte. Otro estudio sobre un “posible mundo futuro” superpoblado y hambriento. Humor y parodia se hacen eco de un mensaje para reflexionar.

· DIG: A Journey into the Earth
(1972) · 25 min. · VOSE x mad
Nuestro guía Rocky “el rodante” nos conducirá por las distintas capas geológicas de la Tierra en un viaje alucinante de descubrimiento y aprendizaje.
(via)


John Hubley

The most influential animator of the postwar era, John Hubley was born May 21, 1914, in Marinette, WI. After graduating from the Los Angeles Art Center, he first made his mark while at Walt Disney Studios, working on films like 1940's Fantasia (for which he served as art director) and 1942's Bambi. However, Hubley quickly grew disenchanted with the hallmarks of the Disney style — the naturalism, the anthropomorphic character design, the detailed artwork, and the gag comedy — and in 1941 he left the studio to explore a more contemporary approach in line with the work of abstract illustrators like Saul Steinberg.
After signing on as chief director with the upstart First Motion Picture Unit, which soon changed its name to United Productions of America (UPA), Hubley instituted a series of sweeping changes that encouraged his animation team to push the boundaries of the form, establishing a house aesthetic which favored modern art techniques, unusual angles and textures, and distinctive color combinations. In comparison to the graceful movement of the Disney studios and the vivid 3-D backgrounds of the Fleischer brothers' productions, the UPA style was something entirely new: Color gave way to light and shadow, backdrops were reduced to floating shapes, and abstract lines assumed the place of detailed drawings.



A mid-1950s commercial produced at John Hubley's Storyboard. Hubley boarded and designed the commercial with Bob Guidi, a well-known West Coast graphic designer. Rod Scribner animated the spot. (via)





Here’s the first of what will hopefully be many more posts with videoclips. This is a Heinz 57 commercial (ca. 1954-55) produced at John Hubley’s Storyboard studio, while he was still based in Los Angeles.(via)


Not only did the world of animation feel the effects of Hubley's vision, even live-action films took notice; the famed graphic designer Saul Bass admittedly absorbed the UPA influence into his stunning title sequences. In addition, Hubley's methods were efficient; cartoons like 1951's Gerald McBoing Boing and the following year's Rooty Toot Toot perfected an economic style which, far removed from the painstaking animation previously in vogue, saved both time and money. Among his other achievements was the creation of the hopelessly near-sighted Mr. Magoo, a popular character inspired by Hubley's own uncle.



"Mr. Magoo - Military Magoo" (TV series 1964-1965)


At the peak of UPA's influence, however, Hubley was forced to resign his position as a result of McCarthyism. Teaming with his wife, Faith, he founded Storyboard Productions in 1955. In 1959, the couple won an Oscar for their animated short film "Moonbirds"; another Oscar was garnered by The Hole three years later. 1961's Of Stars and Men was the Hubleys' feature-length debut, followed in 1965 by Year of the Horse. After overseeing such other notable shorts as 1967's The Windy Day and 1974's Academy Award-nominated Voyage to Next, John Hubley died on February 21, 1977. He was 62 years old. (via)



"Rooty Toot Toot " (1951)




"Moonbirds" (1959)




"Cockaboody - (1973) John & Faith Hubley combined animation with the voices of their preschool daughters (Georgia & Emily) to make this award winning short. Similar in concept to their earlier work "Moonbird".






"Sesame Street - Baby Loses Ball" From 1970, another cartoon from Storyboard Films, John and Faith Hubley's studio. The educational message of this one is obvious...just when your problems seem insurmountable, that's when a giant clown will appear to help you






"The Electric Company - True Blue Sue"



"The Electric Company - My darling, it was ing"






"A Doonesbury Special" part 1 A 30-minute animated special made in 1978. Written by Garry Trudeau, Produced and directed by John and Faith Hubley.





"The Adventures of Letterman - Bigger Than Life" Another episode of John & Faith Hubley's classic cartoon series for The Electric Company, with Gene Wilder as Letterman, Zero Mostel as the Spellbinder, and Joan Rivers narrating.





Faith Hubley

“¿Qué significa para mí ser una artista independiente? Significa Libertad.
No puedo concebir ninguna otra forma de ser”.
Faith Hubley.

Tras una infancia y adolescencia difíciles, esta gran ilustradora y animadora neoyorquina deambuló por el mundo explorando diversas formas de expresión artística. En 1955 se casó con el también animador John Hubley; sus votos nupciales fueron sólo dos: comer con sus hijos todas las noches y realizar una peli independiente al año. Para asegurarse la libertad creativa fundaron su propio estudio de animación en N.Y. y cumplieron la promesa. Incluso después de la muerte de John en 1977, Faith continuó realizando anualmente sus trabajos en solitario, desmintiendo el título que el sistema le había impuesto de mera asistente de su marido.
Inspirada por las mitologías del mundo y con planos y líneas de estética algo neolítica e infantil [muy al estilo de Miró], esta auténtica superviviente encontró una forma única de plasmar su amor por la diversidad cultural que supera las limitaciones del lenguaje. Esta selección de sus trabajos personales muestran lo mejor de su arte, su compromiso social, su odio a la guerra y su crítica hacia la desigualdad de la mujer.




"Who am I" (1988)


· My universe inside out [1996]
Una emotiva animación autobiográfica que recorre prácticamente toda su vida, desde su nacimiento hasta los primeros pasos de sus nietos. Narrado por Faith misma con una síntesis tan certera que puede sonar hasta fría [casi como quien lee un historial médico], expone sus traumas y placeres con la magia propia de su estilo. Faith murió en el 2001.

· Women of the world [1975]
La primera incursión de Faith en solitario que comenzó en 1974 cuando le diagnosticaron un cáncer incurable. Está claro que se habían equivocado. Esta pieza es un homenaje a todas las mujeres del mundo representadas como símbolos de paz, fertilidad, diálogo y armonía.

· Time of the angels [1987]
Una interpretación de tres poemas latinoamericanos plagada de simbolismos. Cada poema es narrado en castellano e inglés y llevado a dimensiones insospechadas a través del trazo Hubley y un interesante trabajo en la banda sonora.

· Yes we can [1989]
Ganadora de una mención de Cannes, esta obra está basada en poemas de Kabir Sant, Black Elk y Homero. Su visión mística del universo le permite dar cuerpo a la Madre Tierra y expresar en poéticas imágenes su lucha contra el Hombre que todo lo devora. La música es de Don Christensen en la primera de sus tantas colaboraciones con Faith.

· Upside down [1991]
Nuevamente el tema es Gaia, el espíritu de la Madre Tierra. Este poema visual describe la delicada relación entre el Hombre y su planeta. Con mensaje esperanzador, sugiere un futuro de armonía, belleza y equilibrio donde todos reconocemos nuestra responsabilidad en su constante deterioro y ponemos nuestro granito de arena para evitarlo.

· Cloudland [1993]
Inspirándose en la mitología y el arte aborigen australianos, esta obra con criaturas míticas, paisajes surrealistas y una banda sonora sumamente eficaz, reconstruye desde una visión infantil un extraño lugar conocido como el “País de las Nubes”. (via)



Independent Spirits : The Faith and John Hubley Story
wikipedia